Les medalles de Barcelona 2010 es donen a conèixer al FAD
30/06/2010
Les innovadores medalles que rebran els triomfadors de les 47 proves del Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010 s’han presentat avui a la seu del FAD (Foment de les Arts i el Disseny) en presència de l’autor de les mateixes, el creador i dissenyador Martín Azúa. Les medalles, en forma de V, trenquen amb la tradició d’aquest important instrument protocol•lari ja que permetran que es pugui llegir, sense necessitat de girar-les, tant el nom del Campionat com el del guanyador i la prova a la qual ha triomfat.
“Aquí a Barcelona s’ha mirat molt el disseny de les medalles esportives, així que no em va estranyar l’encàrrec que em van fer. He volgut fer unes medalles molt simples, lluny d’anteriors models súper recarregats i plens d’adorns”, ha explicat l’autor, que també va dissenyar les medalles del Campionat del Món de Natació celebrat al 2003 a la Ciutat Comtal. L’artista ha volgut plasmar a les medalles “la idea d’honestedat dels atletes, que treballen de forma neta i donant el millor que tenen dins seu”.
Pere Alcober, president del Comitè Executiu de Barcelona 2010, ha presidit l’acte, que també ha comptat amb la presència del president de la Federació Catalana d’Atletisme, Romà Cuyàs, i amb la de dos atletes dels quals els seus triomfs al 1978 i al 2006 van traspassar la simple transcendència històrica. Jordi Llopart va ser el primer atleta espanyol que va aconseguir una medalla a una gran competició (or als 50 quilòmetres marxa al Campionat d’Europa de Praga, al 1978) i José Luis Blanco va ser el guanyador de la darrera de les medalles de la selecció espanyola a un Campionat d’Europa (argent als 3.000 obstacles a Göteborg 2006).
Alcober ha destacat que l’acte de presentació s’hagi celebrat a la seu del Foment de les Arts i el Disseny, i ha assegurat que la medalla és un dels elements més identificatius del Campionat, “que seran recordats a la història”. Per Alcober, el més important de la medalla és que la gent la reconegui des de lluny: “Per Barcelona és molt important que el públic, quan la miri de lluny, la distingeixi d’immediat i la relacioni amb la nostra ciutat”.
Ingeni i creativitat són dues de les paraules que ha emprat Alcober a la seva intervenció i dos conceptes que destaquen a l’hora de comparar la medalla d’aquest Campionat amb les de les edicions de 1978 i 2006. La de Llopart és un clar exemple de les tendències del bloc de l’Europa de l’Est als anys setanta, amb molta importància al pes i a la cinta, amb la bandera de l’antiga Txecoslovàquia , i la de Blanco és una peça molt més moderna que basa tota la seva força a la presència del cristall suec, ja que es va inspirar al bosc de Smaland, el regnat de Crystal.
Les medalles portaran el nom dels guanyadors, la prova disputada i la marca aconseguida. La gravació es realitzarà pocs minuts abans de les cerimònies de lliurament de les medalles al propi Estadi Olímpic de Montjuïc.
