Història

La primera edició del Campionat d'Europa d'atletisme es va celebrar a l'Estadi Comunale de Torí.

L'única ocasió que el Campionat d'Europa s'ha disputat en dos estadis diferents va ser al 1938, amb una Europa en plena convulsió política i social als anys anteriors a l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

Amb la situació a Europa encara per estabilitzar-se, l'Associació Europea d'Atletisme va aconseguir reunir a 353 atletes en un campionat que va resultar inoblidable per moltes coses.

Ja amb un format més gran i cinc dies de competició, el Campionat d'Europa va arribar a la seva majoria d'edat a l'Estadi Heysel de la capital belga.

La ciutat suïssa es va incorporar a la llista de seus del campionat fent un gran esforç, ja que en aquell moment el torneig havia arribat a una gran popularitat en el seu vintè aniversari i era el gran referent de l'atletisme europeu.

De nou l'atletisme va tornar a un escenari olímpic, el qual va acollir les proves d'aquest esport en els Jocs de 1912: l'Estadi Olímpic d'Estocolm.

La setena edició del Campionat d'Europa va representar una gran novetat: Belgrad.

De nou a l'Est d'Europa, el campionat va aterrar a l’extraordinari Nepstadion, que mantenia els trets de la arquitectura esportiva de la pre-guerra.

La consolidació definitiva del campionat va arribar al 1969, l'any de celebrar-se els Jocs Olímpics de Mèxic.

El Campionat d'Europa d'Hèlsinki va significar la primera gran presència d'un equip espanyol a la competició, amb un conjunt format per 16 atletes, amb la gran novetat que per primera vegada en la història tres d'aquests esportistes eren dones.

La principal novetat tècnica del campionat va ser l'acceptació general del cronometratge electrònic.

Va costar molts anys, però per fi l'atletisme espanyol va tenir la seva recompensa i va arribar el pòdium del campionat.

En el seu apogeu físic, l'anglès Daley Thompson, un dels atletes més grans de tots els temps, va donar tot un recital a Atenes, ciutat a la qual va tornar el Campionat d'Europa després de només 13 anys.

L'Estadi Gottlieb-Daimler de la ciutat de Stuttgart, que als pocs anys seria escenari del IV Campionat del món d'atletisme, va acollir una nova edició de l'Europeu d'atletisme, en el qual soviètics i alemanys orientals empatarien a onze títols.

Europa estava canviant, però encara en aquest estiu del 90 els atletes de l'Europa de l'Est venien cara la seva pell en els estadis.

El 14 d'agost de 1994 ha quedat gravat amb lletres d'or en la història no ja de l'atletisme espanyol, sinó de l'esport espanyol.

Després d'anys de dominació ruso-germana, el torn li va arribar a l'equip de Gran Bretanya en la tornada del campionat a Budapest i al cada vegada més desmillorat Nepstadion.

L'actuació de l'equip d'Espanya a l'Estadi Olímpic de Munic, tercera en el medaller general amb 15 medalles, és la primera de les notícies d'una edició espectacular per moltes raons.

L’estadi Ullevi va ser l’escenari de la edició número 19 dels Campionats d’Europa celebrats al 2006.